Viles Olímpiques

Les Viles Olímpiques de Barcelona’’92 es van projectar d’’acord amb el què estableix la Carta Olímpica: un lloc de residència i convivència pels esportistes durant els Jocs. Amb aquest motiu es van projectar les viles de Barcelona, la Seu d’’Urgell i Banyoles (ja que aquestes dues subseus acollien proves olímpiques lluny de la capital i es va considerar oportú construir-hi allotjaments específics).

A més a més es van construir tres viles més per als mitjans de comunicació, els jutges i els àrbitres, ja que la manca d’’oferta hotelera ho aconsellava. La Vila Olímpica de Barcelona es va construir a l’’Àrea del Parc de Mar, i va ser projectada per acollir prop de 15.000 persones. En els terrenys utilitzats, anteriorment hi havia diversos complexos fabrils en desmantellament de difícil accés i aïllats de la ciutat i del mar degut a que estaven envoltats per un entramat de vies fèrries.

Per tirar endavant la reforma urbanística necessària el 1986 es va aprovar el Pla Especial d’’Ordenació Urbana elaborat pels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomènech. Durant les fases prèvies es va constituir l’’empresa Vila Olímpica S.A.(VOSA), que s’’encarregaria de l’’execució de les obres dels habitatges destinats a acollir a esportistes i d’’altre personal oficial. Aquesta empresa, el 1989 quedaria adscrita a una empresa més gran conjuntament amb d’’altres, ja sota la doble titularitat per part de l’’Estat Espanyol i l’’Ajuntament de Barcelona.

La Vila Olímpica de Barcelona va donar com a resultat tot un nou barri amb un total de 45 hectàrees, el qual va esdevenir finalment un complex urbà dotat de diversos espais verds, una trama urbana acord amb la lògica de l’’Eixample, i la recuperació de 5,2 kilòmetres de platges per a ús públic. Les altres dues viles importants, la de Banyoles que estava a 130 quilòmetres de Barcelona i la de la Seu d’’Urgell, a 178 quilòmetres, van tenir una capacitat de 1.012 i 300 places respectivament.