La presència de les més de vint mil persones que formaven la Família Paralímpica i que havien de viure durant dinou dies a Barcelona, des del 28 d’agost fins al 15 de setembre, feia necessari posar en marxa una operació complexa, precisa i diversa. La Família Paralímpica venia a participar en una competició que requeria desplaçaments continuats, espais adequats per a conviure i per a preparar-se per competir, facilitats d’informació i comunicació, atenció col·lectiva i personalitzada i totes les condicions pròpies d’un gran esdeveniment.
Per cobrir aquestes necessitats, l’organització va haver de tenir en compte les característiques particulars d’una bona part dels components de la Família Paralímpica. La polivalència de les infrastructures i l’adaptació d’espais i serveis havien de ser, doncs, un pas irrenunciable per arribar a disposar d’unes condicions d’estada i d’un entorn adequats. L’organització va posar tots els mitjans necessaris per a l’operació: transports, assistència sanitària, mitjans d’informació i atenció, restauració, allotjament, telefonia i activitats culturals.
La Vila Paralímpica
La Família Paralímpica va utilitzar la meitat dels quasi 2.000 habitatges que s’havien fet servir durant els Jocs Olímpics. Adaptats a les necessitats dels esportistes amb cadira de rodes (1.253 en total), els habitatges es trobaven situats en les primeres plantes dels edificis. Les característiques més significatives es referien a l’augment de l’amplada de les portes a fi que poguessin passar-hi les cadires de rodes, posar poms més manejables a les portes i, sobretot, les cambres de bany, on es van instal·lar aixetes amb monocomandament i diverses barres i agafadors per facilitar la mobilitat dels esportistes. Els ascensors també van ser adaptats pel que fa a la seva amplada, a la introducció d’informacions en llenguatge braille de les plaques de botons i a l’alçada d’aquests. Per al col·lectiu d’usuaris cecs (614) va estar en funcionament un centre de suport i es van instal·lar uns guies cibernètics amb comandament a distància a les cantonades d’alguns edificis, que els permetia d’orientar-se fàcilment.
(Textos extrets del Llibre Oficial dels IXns Jocs Paralímpics de Barcelona’92)