L’estany de Banyoles va ser la subseu on es van dur a terme les competicions de rem. L’ús que s’havia de fer del llac durant els jocs despertar crítiques dels grups ecologistes i per aquest motiu es va desenvolupar un estudi ambiental que va determinar que els Jocs no tindrien cap impacte negatiu i que va marcar unes directrius cautelars que servirien per al futur ús del llac.
Les instal·lacions d’adequació del llac per a les carreres estaven formades per elements desmuntables que després dels Jocs es van retirar i que formaven sis carrers de 13,5 m d’ample i 2.000 m de llarg, amb una zona neutra de sortida i una altra d’arribada.
A prop de l’àrea d’arribada de les regates es va construir una zona de grades que podia acollir fins a 4.000 espectadors i uns espais adjacents que podien acollir espectadors de peu.
Banyoles és una ciutat que es troba a 17km al nord-oest de Girona. El seu primer nucli urbà remunta al segle IX i va créixer al voltant del monestir de Sant Esteve tot i que la presència de l’home al voltant de l’Estany és molt més antiga i s’hi ha trobat restes prehistòriques. L’estany, que té una superfície de 1.075.315 m², 2.080m de longitud i 730 m d’amplada, sovint ha sigut escenari de competicions de rem al llarg de la història.
Les primeres referències de competicions de rem a Banyoles daten del 1885, quan es va fer la primera regata. El 1971 hi va tenir lloc el Campionat del Món d’Esquí Aquàtic i en els Jocs Olímpics de Los Angeles’84 un esportista format a Banyoles va obtenir la primera medalla olímpica espanyola de rem.
A la zona anomenada el parc de la Draga es va construir un complex esportiu i una vila de 238 apartaments, apta per allotjar 910 esportistes, que després dels jocs es posar a la venda com a zona residencial.
El Club Natació Banyoles, fundat el 1925, va ser la seu organitzativa del COOB’92 i del CIO durant els Jocs així com també el centre de premsa per a les proves de rem.
