Palau Sant Jordi

Projectat per l’arquitecte Arata Isozaki, les obres van començar l’agost del 1985 i es va inaugurar el setembre del 1990, en el nivell immediatament inferior a l’Estadi Olímpic dins l’Anella Olímpica de Montjuïc. Arquitectònicament, el Palau Sant Jordi està considerat una obra pionera en quant a disseny i estructura, la qual cosa coadjuva a que sigui una de les instal·lacions més emblemàtiques de la Barcelona Olímpica. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona’92, el Palau va ser la seu de la competició de gimnàstica artística, les fases finals de voleibol i les finals d’handbol.

Disposa de dos espais diferenciats, l’un és al palau principal amb un aforament per a 15.000 persones assegudes, cobert per la cúpula que en caracteritza la seva forma exterior, i un pavelló polivalent. Aquesta distribució facilita l’organització d’activitats simultànies. L’edifici de serveis connecta les dues zones a la vegada que actua com a nucli de comunicacions principal del Palau. Dins de la seva sofisticació tècnica destaca el sistema de ventilació, constituït per vuit motors que renoven l’aire de l’interior, a més d’un sistema de climatització clàssic per garantir la confortabilitat, tot supervisat mitjançant un sistema de control central.

La polivalència del Palau Sant Jordi permet que s’hi esdevinguin competicions esportives diverses: al llarg dels anys s’hi han construït temporalment una pista d’atletisme de 6 carrers, 200m de corda, una pista de gel i el 2003 una piscina olímpica inaugurada per acollir el campionat mundial de natació. També és escenari habitual de multitud d’activitats recreatives i culturals.