Àrea de Montjuïc

L’Àrea de Montjuic va ser la més important de les quatre Àrees Olímpiques projectades per a la XXVa Olimpíada de Barcelona’92, i estava distribuïda per tota la muntanya de Montjuic, al litoral barceloní. Dividida en dues grans subàrees, la part nord es va constituir a partir de la urbanització ja existent des de l’Exposició Universal de 1929, i que incloïa el conjunt de pavellons polivalents de la Fira de Barcelona, així com el Palau d’Esports, diversos jardins, i equipaments culturals com el Poble Espanyol o el Teatre Grec.

La vessant sud de la muntanya va ser l’escenari de les grans ocasions degut a la ubicació de l’Estadi Olímpic, i la resta de construccions pròpies de l’Anella Olímpica com el Palau Sant Jordi. La bona accessibilitat amb transport públic a la zona va fer que es restringissin els vehicles privats tan sols per a l’ús de l’organització, creant un recinte tancat a tota la zona, introduint-se àrees de serveis diversos distribuïdes pel parc, la qual cosa ha acabat constituint un gran espai d’esbarjo utilitzat fins l’actualitat.

Conjuntament amb l’Àrea de Parc de Mar, aquestes dues àrees conformaven les anomenades Àrees Olímpiques de mar, mentre que la de la Diagonal i la Vall d’Hebron eren les de muntanya. La inversió total realitzada a l’Àrea de Montjuic va ser d’uns 272 milions d’euros (45.269 milions de pessetes d’aleshores).