Camp Tir amb Arc

El 1991 es va dur a terme la construcció de les instal·lacions on es va disputar la competició de Tir amb Arc durant els Jocs Olímpics de Barcelona’92, ubicada a l’Àrea de la Vall d’Hebron. L’obra arquitectònica va ser fruit d’un projecte dels arquitectes Carme Pinós i Enric Miralles, gràcies a la qual van rebre el premi Ciutat de Barcelona l’any 1992. El complex construït gaudeix d’un marcat estil “Miralles” molt similar, per exemple, a l’avinguda Icària de la Vila Olímpica, i d’altres construccions de l’arquitecte desaparegut l’any 2000. L’espai albergava dos camps de futbol 11, un camp de rugbi i una zona de serveis. Des del punt de vista artístic, doncs, el que destacava eren els edificis destinats a acollir els vestidors, el bloc sanitari, el magatzem, i les àrees de descans. Per la gran extensió de terreny necessària en aquesta modalitat olímpica, el repte durant la XXVa Olimpíada va ser el condicionament dels accessos per a tots els usuaris.

Els espais que van ser utilitzats com a Camp de Tir amb Arc formen part del complex anomenat Ciutat Esportiva Vall d’Hebron-Teixonera, on hi resideixen diversos clubs esportius de la ciutat. Una part de tot l’equipament ha estat desmuntat amb motiu de les ampliacions de la línia número 5 del metro de la ciutat, i fins l’estiu de 2012 continuava en fase de reconstrucció.