Direct access to content

L’Àrea de la Vall d’Hebron va ser una de les quatre Àrees Olímpiques projectades urbanísticament per a la XXVa Olimpíada de Barcelona’92, i va ser encarregada a l’arquitecte Eduard Bru. Situada a la part nord de Barcelona, al llit de la Serra de Collserola, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 va ser reestructurada fins a convertir-se en una gran àrea de lleure. S’hi van instal·lar les competicions de ciclismetennistir amb arc i voleibol, a més de les proves de pilota basca, que era esport de demostració. El Velòdrom d’Horta situat en aquesta zona havia estat construït el 1984, i per tant es van haver de projectar noves instal·lacions com el Camp de Tir amb Arc, i el Pavelló i les Pistes de Tennis de la Vall d’Hebron.

A més, en aquesta zona es van edificar 500 habitatges de nova construcció, projectats per l’arquitecte Carles Ferrater i impulsats pel llavors recentment creat Institut Municipal de l’Habitatge. Aquests habitatges van ser destinats a acollir la premsa durant el gran esdeveniment, la qual cosa va ajudar a ordenar una zona urbanísticament poc definida fins aquell moment. Conjuntament amb l’Àrea de la Diagonal, aquestes dues àrees conformaven les anomenades Àrees Olímpiques de muntanya, mentre que la de Parc de Mar i Montjuïc eren les de la costa. La inversió total realitzada a l’Àrea de la Vall d’Hebron va ser d’uns 130 milions d’euros (21.784 milions de pessetes d’aleshores).