Estadi del FC Barcelona o Camp Nou

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona’92 l’Estadi del Futbol Club Barcelona va ser escenari de la competició de futbol. En el moment de la celebració dels Jocs ja disposava de tots els requeriments per acollir una competició al més alt nivell, i el seu condicionament per a les olimpíades va ser relativament menor a d’altres equipaments. Els espais que van mantenir la seva funció només van requerir d’un condicionament a la imatge corporativa de la XXVa Olimpíada. D’altres espais van ser objecte de remodelacions més substancials com la sala de seguretat, les cabines de ràdio i comentaristes, les sales antidopatge, i les oficines per a federacions i altres organitzacions. L’estadi del FC Barcelona va acollir la final olímpica de futbol on la selecció espanyola va aconseguir la medalla d’or. Aquest va ser l’esdeveniment de la XXVa Olimpíada amb més públic reunit en un mateix lloc, 90.000 persones.

Projectat per l’arquitecte Francesc Mitjans i inaugurat l’any 1957, durant el Mundial de Futbol de 1982, la seva capacitat havia arribat als 120.000 espectadors, però amb la obligatorietat de posar cadires a totes les grades, es va limitar el nombre de localitats. Actualment, el seu aforament està calculat per a 99.354 persones, essent l’estadi europeu més gran en aquest sentit. El nom “Estadi del FC Barcelona” va ser oficial fins el 2001, quan una consulta popular entre els socis va decidir oficialitzar el nom amb el qual havia estat sempre conegut popularment: Camp Nou.