Relacions públiques

La promoció dels Jocs

El COOB’92 va considerar que era necessari divulgar diversos aspectes particulars de l’organització dels Jocs de la XXVa Olimpíada i oferir un suport específic a diversos actes relacionats amb els Jocs i amb la identitat específica de Barcelona’92, com ara les exposicions informatives, les visites a les instal·lacions, la sèrie de dibuixos animats protagonitzada pel Cobi o les campanyes de promoció.

La exposició itinerant
La campanya Barcelona’92, objectiu de tots: el projecte olímpic a la teva ciutat, basada en una exposició itinerant instal·lada a l’interior d’una rèplica inflable de l’Estadi Olímpic, va recórrer totes les capitals de les comunitats autònomes durant l’any 1990, de la mateixa manera que durant l’etapa de Candidatura ho havia fet el Bus Olímpic.

La exposició permanent
Al final del 1990, el COOB’92 va elaborar el projecte d’una exposició permanent situada a l’Estadi Olímpic. Aquesta exposició, anomenada Barcelona olímpica, va ser inaugurada el 13 de març de 1991, coincidint amb la celebració dels 500 dies abans dels Jocs.

La relació amb els mitjans de comunicació

El COOB’92 sempre va ser conscient de la importància dels mitjans de comunicació amb vista a l’èxit de l’esdeveniment olímpic. En l’etapa de la Candidatura, els mitjans ja hi van tenir un paper primordial, en la mesura que van vehicular l’entusiasme de la societat per l’elecció de Barcelona com a seu olímpica. En aquesta etapa es va crear el Departament de Premsa, integrat en la Divisió d’Imatge i Comunicació, responsable d’establir la política de comunicació del COOB’92 i d’aplicar-la en la relació amb els mitjans.

El Departament de Premsa va definir diferents nivells de relació i d’actuació segons la localització dels mitjans (Barcelona-Catalunya, resta d’Espanya i internacionals). En tots els casos es va oferir una comunicació permanent i personalitzada, fonamentalment per via telefònica. A més, hi va haver un conjunt molt diversificat d’elements d’informació produïts regularment pel COOB’92 i adreçats a tots els mitjans de comunicació: actes informatius (conferències de premsa i sessions de treball), publicacions (un comunicat diari, un Newsletter setmanal i un Dossier de Premsa que es revisava semestralment), accions de relacions públiques (visites organitzades, viatges de familiarització i presentacions) i una campanya de benvinguda (destinada a rebre els periodistes i facilitar-los la informació necessària durant els dies immediatament anteriors als Jocs).

La informació al públic

Davant l’interès públic despertat pels Jocs Olímpics arreu del món i l’allau de sol·licituds d’informacions generals i específiques a què convenia donar una resposta Única sense haver de destorbar la tasca quotidiana de les divisions responsables de cada qüestió, es va crear el Departament d’Informació al públic, dins la Divisió d’Imatge i Comunicació.

El seu objectiu era informar el públic en general i els espectadors sobre tots els temes vinculats directament a l’organització olímpica(venda d’entrades, allotjament, drets comercials, visites a les instal·lacions, calendari, voluntaris, participants, etc.) i també sobre les activitats ciutadanes i els serveis públics relacionats amb els Jocs.

Els canals utilitzats per fer arribar aquesta informació als seus destinataris van ser el telèfon, el correu, el fax, l’atenció personalitzada i les publicacions de gran difusió.

La Pel·lícula Oficial

En el contracte signat amb el COI, a Lausana, el 17 d’octubre de 1986, els responsables de l’organització de Barcelona’92 van assumir el compromís de realitzar la pel·lícula oficial d’aquesta edició dels Jocs. La propietat intel·lectual de l’obra correspondria al COI, que en cediria els drets d’explotació comercial al COOB’92 o a la productora de la pel·licula per un període de quatre anys. El COOB’92 va decidir, posteriorment, confiar el projecte a una productora que n’assumís completament les despeses de finançament, producció i distribució.

Després d’analitzar les propostes, es va escollir la presentada conjuntament per tres productores espanyoles: Group Films, Iberoamericana Films Internacional i Lola Films. El seu projecte era un documental titulat Marató, que incloïa també elements de reconstrucció històrica i elements dramàtics, dirigit per Hugh Hudson, l’autor de Chariots of fire (Carros de foc).

Tanmateix, poques setmanes abans de l’inici del rodatge, Hugh Hudson va abandonar el projecte per discrepàncies amb Ibergroup i per raons pressupostàries. Aleshores Carlos Saura va ser contractat com a director de la pel·lícula.

La incorporació de Carlos Saura va comportar canvis en el pla de Marató. El guió va ser modificat: es van suprimir els narradors i es va centrar l’atenció, sobretot, en l’univers de l’esportista. A més, després de presenciar la cerimònia inaugural, Carlos Saura va decidir que la reconstrucció de la batalla de Marató es fes amb la col·laboració de La Fura dels Baus, que es van incorporar a l’equip de la pel·lícula.

El protocol

Des del moment de la seva creació, la Divisió de Relacions Externes del COOB’92 va orientar les activitats que havia de dur a terme cap a l’organització i la direcció dels programes d’atenció als integrants de la Família Olímpica que van visitar Barcelona durant el període previ als Jocs i, molt especialment, a l’atenció personalitzada dels membres del COI, les autoritats i les personalitats nacionals i estrangeres. Era també responsabilitat d’aquesta divisió la definició del projecte de protocol dels Jocs Oíímpics de Barcelona’92.

Les característiques dels Jocs de Barcelona, i les circumstàncies especials que hi van concórrer -entre les quals cal destacar, d’una banda, la coincidència d’aquest esdeveniment amb d’altres celebrats també a Espanya, com ara la II Cimera de Caps d’Estat Iberoamericans, la capitalitat cultural europea de Madrid i l’Expo’92 de Sevilla, i, de l’altra, la distensió de la situació política mundial que es va traduir en una participació sense precedents de països i esportistes en els Jocs de Barcelona-, van fer que Barcelona es convertís en el punt de trobada de nombrosos dignataris i personalitats d’arreu del món.

El projecte de protocol es va definir amb la col·laboració dels serveis de protocol de l’Estat, de la Presidència del Govern, del Ministeri d’Afers Estrangers i del COI.

D’acord amb els criteris organitzatius fixats pel COOB’92, es va optar per una estructura descentralitzada, amb departaments de protocol integrats en l’organigrama de cada unitat.

(Textos extrets de la Memòria Oficial dels Jocs de Barcelona’92)