Direct access to content

El llegat esportiu dels Jocs de Barcelona’92 es divideix en cinc branques: millora del sistema esportiu de la ciutat, millora dels equipaments i instal·lacions escolars, augment de la participació esportiva, experiència en gestió d’instal·lacions i estratègia d’esdeveniments esportius.

Millora del sistema esportiu de la ciutat

Model descentralitzat, ubicant les instal·lacions a les zones més convenients, amb la capacitat adequada per a l’ús post-olímpic:

  • 4 Àrees olímpiques
  • 15 instal·lacions permanents de nova construcció
  • 28 instal·lacions que ja existien renovades
Millora dels equipaments i instal·lacions escolars

Un altre element del llegat esportiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 és la millora de les instal·lacions i equips esportius a les escoles públiques de la ciutat de Barcelona. Aquest esquema ha contribuït a millorar les condicions per a la promoció d’activitats esportives dirigides als joves, i per tant, un augment de la seva participació.

La investigació realitzada en l’ús posterior de les instal·lacions olímpiques (Cid et al 1997) mostra que la majoria dels directors creuen que els Jocs han contribuït a millorar la qualitat de les seves instal·lacions i, per tant, que poden augmentar l’oferta d’activitats esportives. També hi va haver un consens general sobre la contribució dels Jocs per crear consciència sobre la importància de practicar esport.

Augment de la participació esportiva

Una de les principals raons per a l’augment de la pràctica esportiva dels ciutadans arran dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 ha estat la percepció i assimilació per la majoria de la societat (entre tots els nivells d’edat) que l’activitat física i l’esport és un avantatge per a una qualitat de vida associada amb la salut, fins i tot entre els ciutadans no practicants.

El projecte olímpic va coincidir amb un canvi a Europa de les pràctiques esportives o l’exercici que va contribuir a ampliar la pràctica de l’esport entre els diferents públics objectius, que, juntament amb una millora en el sistema esportiu de la ciutat com a conseqüència del model descentralitzat olímpic que situa les instal·lacions esportives en les ubicacions més convenients, amb la capacitat adequada per al seu ús posterior a l’Olimpíada, i l’adaptació dels espais públics per a la pràctica esportiva, es va traduir en un augment de la participació ciutadana i la consciència de la relació entre la salut i l’esport.

Estratègia d’esdeveniments esportius

La tradició esportiva de Barcelona, juntament amb l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, han permès que Barcelona es posicioni com a amfitriona de grans esdeveniments esportius. Des de 2002, el programa Barcelona Esports a càrrec de Barcelona Turisme, té com a objectiu promoure els principals esdeveniments esportius de la ciutat i establir el posicionament de Barcelona com una ciutat de l’esport a nivell mundial. Compta amb els principals esdeveniments en el calendari esportiu de l’any, així com els campionats europeus i mundials organitzats per la ciutat. Turisme de Barcelona fa difusió dels principals esdeveniments esportius de la ciutat en tots els esdeveniments de promoció que duu a terme durant tot l’any, i també els promou de manera individual a través de canals específics.

L’actual Pla Estratègic Esportiu de Barcelona 2012-2022 identifica l’acollida i organització d’esdeveniments esportius com a part de l’estratègia de posicionament internacional de la ciutat, una contribució a la construcció de Barcelona com a “ciutat amb una posició vinculada a l’esport, on es troben els esdeveniments i els millors professionals i empreses vinculats amb l’esport “(Ajuntament de Barcelona 2012). Per això, l’Ajuntament de Barcelona inverteix quantitats significatives de pressupost públic en acollir i organitzar esdeveniments esportius, garanteix instal·lacions esportives d’alta qualitat i serveis municipals per acollir aquests esdeveniments, així com promou els propis esdeveniments esportius de la ciutat amb alta projecció internacional, com la Barcelona World Race, la Zurich Marató de Barcelona o la Fórmula 1.

(Fonts d’elaboració pròpia, CEO-UAB, 2014)

Selecció de recursos

Barcelona: l’herència dels Jocs (1992-2002)

Lloc web

Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.) (2002): Barcelona: l’herència dels Jocs (1992-2002). Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics (UAB), Ajuntament de Barcelona, Editorial Planeta.

Anuarios Estadísticos de la Ciudad de Barcelona

Lloc web

En la web del departamento de estadística del Ayuntamiento de Barcelona se pueden consultar los datos estadísticos de la ciudad desde el año 1996, incluyendo deporte (instalaciones, eventos, práctica, etc.), turismo, actividad económica, etc.

Deportes : Barcelona, ciudad del deporte

Truñó, Enric (1995): “Deportes : Barcelona, ciudad del deporte”. Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.). Las Claves del éxito: Impactos sociales, deportivos, económicos i comunicativos de Barcelona’92. Bellaterra: Centre d’Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona

La herencia deportiva de los Juegos de Barcelona

Lloc web

Sust, Fidel (1995): “Epílogo : la herencia deportiva de los Juegos de Barcelona”. Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.). Las Claves del éxito: Impactos sociales, deportivos, económicos i comunicativos de Barcelona’92. Bellaterra: Centre d’Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona

Deportes : así colaboró el Comité Olímpico Español

Lloc web

Llanos, Manuel (1995): “Deportes : así colaboró el Comité Olímpico Español”. Miquel de Moragas; Miquel Botella (eds.). Las Claves del éxito: Impactos sociales, deportivos, económicos i comunicativos de Barcelona’92. Bellaterra: Centre d’Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona

L'alt rendiment esportiu

Lloc web

Escoda, Josep (2002): “L’alt rendiment esportiu”. Miquel de Moragas; Miquel de Botella. Barcelona : l’herència dels Jocs (1992-2002). Barcelona : Centre d’Estudis Olímpics, Editorial Planeta S.A., Ajuntament de Barcelona.

L'esport i la pràctica de l'activitat física a la ciutat de Barcelona després de 1992

Lloc web

Batlle, Albert; Niubò, Martí (2002): “L’esport i la pràctica de l’activitat física a la ciutat de Barcelona després de 1992”. Miquel de Moragas; Miquel de Botella. Barcelona : l’herència dels Jocs (1992-2002). Barcelona : Centre d’Estudis Olímpics, Editorial Planeta S.A., Ajuntament de Barcelona.

L'ús de les instal·lacions olímpiques

Lloc web

Segura, Xavier; Serra, Àndor; Pallejà, Ramon (2002): “L’ús de les instal·lacions olímpiques”. Miquel de Moragas; Miquel de Botella. Barcelona : l’herència dels Jocs (1992-2002). Barcelona : Centre d’Estudis Olímpics, Editorial Planeta S.A., Ajuntament de Barcelona.

El impacto de los Juegos Olímpicos en el deporte para todos: utilización y gestión de las instalaciones Olímpicas en Cataluña después de los JJ.OO. de 1992

Cid Leal, Pilar; Aparicio, Dolors; Elvira, Rocio (1996): “El impacto de los Juegos Olímpicos en el deporte para todos: utilización y gestión de las instalaciones Olímpicas en Cataluña después de los JJ.OO. de 1992”, a Estudios de investigación becados por la Fundación Barcelona Olímpica 1996. Barcelona: Fundació Barcelona Olímpica, pàg. 11-181.