Llegat

Barcelona’92 van ser uns Jocs Olímpics que van marcar un abans i després en l’àmbit del llegat olímpic causa de l’ús explícit de l’esdeveniment com a catalitzador d’un canvi econòmic, urbanístic i social a la ciutat generant el que es coneix com el model Barcelona en la gestió dels Jocs Olímpics (Kennett & Moragas, 2005).

L’estratègia de llegat dels Jocs es va basar en tres pilars – l’economia, la imatge i la comunicació (Calvo, 2012) – i en criteris d’èxit basats en el consens i l’estabilitat, en un fort lideratge, en una excel·lència organitzativa combinada amb una atmosfera de festivitat i cultura i en la transformació urbana de la ciutat.

La transformació de Barcelona va ser l’objectiu central d’una estratègia de llegat que buscava posar els Jocs al servei de plans de desenvolupament de la ciutat més ambiciosos i de llarg termini, i que actuessin com a catalitzador o pretext per accelerar aquesta transformació urbana. Els Jocs van permetre el posicionament internacional de Barcelona comunicant una nova imatge i van facilitar la transformació de la ciutat en una destinació turística, una ciutat cultural i una ciutat esportiva amb un fort vincle olímpic.

“Tots els implicats llavors en el procés de decisions sabíem, és clar, que els Jocs eren un esdeveniment esportiu […] Confesso sense rubor, que per aquell temps no ens importava massa ja que es tractava […] d’encertar amb la idea que permetés fer en cinc o sis anys el que no s’havia fet en cinquanta, amb el risc de trigar cinquanta anys més si no s’aprofitava l’oportunitat ” Josep Miquel Abad (1995: 14)

Els estudis sobre el llegat dels Jocs de Barcelona’92 a la ciutat (Moragas & Botella, 1995 i 2002, Kennett & Moragas, 2006) identifiquen elements tangibles i intangibles en els cinc àmbits que proposa el CIO (IOC, 2013): esportiu ; ambiental; cultural, social i polític; econòmic i urbanístic.