Música dels Jocs

A Barcelona es va voler que la música fos la insígnia dels Jocs Olímpics i els organitzadors li van donar un rol protagonista en les cerimònies d’inauguració i de clausura. Contrastant amb els jocs anteriors fets a Los Angeles i Seül, a Barcelona es va donar més èmfasi a la música i als cantants que a la coreografia i als efectes especials.

La música dels jocs havia de ser diferent, fora de l’ordinari, i havia d’oferir una imatge moderna de Barcelona, tot aprofitant-se de la tradició i dels punts forts del país, un dels quals era la riquesa en cantants d’òpera de fama internacional que tenia.

Aquestes foren les actuacions musicals lligades als Jocs:

Cançó promocional

• La cançó que va acompanyar la promoció dels Jocs Barcelona ’92 va ser Barcelona interpretada per la cantant d’òpera catalana Montserrat Caballé i Freddy Mercury, cantant del grup britànic Queen, i composada per aquest i per Mike Moran. Tot i que la cançó va ser presentada en la cerimònia d’inauguració, no va poder ser interpretada pels cantants ja que, lamentablement, Freddy Mercury havia mort set mesos abans dels Jocs. Per dificultats en les agendes, els cantants van enregistrar les seves parts en diferents moments i localitzacions i el videoclip va ser gravat a la discoteca Ku a Eivissa.

Cerimònia d’inauguració

• La fanfàrria olímpica composada per Carles Santos va donar el tret de sortida a la festa. La banda de música estava formada per 74 músics que tocaven tambors i trompetes, per sobre dels quals hi destacaven les tenores, instrument musical popular a Catalunya.
• Després va venir la sardana de benvinguda olímpica, composada per Josep Lluís Moraleda i Lluís Serrahima i interpretada pels 12 músics de la Cobla Principal de la Bisbal i els cantants d’òpera Montserrat Caballé i Josep Carreras.
• Tot seguit la mateixa cobla va interpretar el Cant de la Senyera, himne popular català, composat per Lluís Maria Millet, fundador de l’Orfeó Català, i amb lletra del poeta Josep Carner
• L’espectacle Terra de passió va començar amb 360 tambors de les terres del Baix Aragó que es van reunir al centre de l’estadi amb 300 músics de bandes llevantines i catalanes, aquests van ser rellevats primer per una cançó d’amor cantada per Plácido Domingo i després la cançó Del cabello más sutil cantada per Alfredo Kraus.
• L’espectacle de la Fura dels Baus va anar acompanyat amb música del japonès Ryuichi Sakamoto, que també va versionar per l’acte la cançó popular catalana el Virolai.
• La desfilada d’esportistes va seguir el compàs d’una marxa composada per Carlos Miranda amb evocacions universals de la música espanyola.
• Per acompanyar l’entrada de la bandera olímpica a l’estadi, el músic grec Mikis Theodorakis va recrear la cançó Hel·lenisme, acompanyada de 96 músics i cantada per Agnes Baltsa. En el moment en què la bandera va començar a hissar-se, Alfredo Kraus va interpretar l’himne olímpic.
• El tema musical que va acompanyar l’entrada de la torxa olímpica va ser creat per l’americà Angelo Badalamenti que va aportar emoció al moment.
• El desplegament de la bandera de l’amistat va anar acompanyat de la versió simfònica de la cançó oficial dels Jocs, Amics per sempre, composada per Sir Andrew Lloyd Webber.
• Després de l’espectacle de castells, els sis cantants d’òpera Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo i Joan Pons van oferir un recital amb 17 àries d’òpera acompanyats de l’Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Luis Antonio García.
• L’espectacle va finalitzar amb l’himne a l’alegria, de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven, cantat per un nen de 13 anys, Eleatzar Colomer i continuat pels cantants d’òpera acompanyats de les tres corals catalanes més importants, l’Orfeó Català, la Coral Sant Jordi i la Coral Càrmina.

Cerimònia de clausura

• La cerimònia de clausura va començar amb la Cursa insòlita duta a terme pel Tricicle acompanyada de la fanfàrria de Josep Maria Bardagí, tot seguit es va fer una exhibició eqüestre acompanyada de la música hispànica del compositor Joaquín Rodrigo.
• La companyia de dansa de Cristina Hoyos van ballar al ritme de El fuego fatuo de Manuel de Falla acompanyat per la veu de la mezzo-soprano Teresa Berganza.
• A l’hora de fer el relleu de banderes, l’Orquestra Ciutat de Barcelona va interpretar l’himne d’Espanya i després el dels Estats Units, que acolliria els següents Jocs Olímpics.
• La presentació dels Jocs d’Atlanta’96 i la seva mascota va anar acompanyada de música de jazz creada per Paul Schwartz.
• L’abaixada de la bandera olímpica va anar juntament amb l’himne olímpic cantat per Plácido Domingo i el Cor de les cerimònies, format per les tres corals que ja havien cantat en la inauguració dels Jocs.
• El cant dels ocells, cançó popular catalana, versionada per Xavier Montsalvatge i interpretada pel violoncel·lista Lluís Claret i la soprano Victòria dels Àngels va envoltar el darrer sospir del foc olímpic que cremava al peveter.
• L’espectacle organitzat pel grup teatral Els Comediants va anar acompanyat pel grup de música Koniec amb música composta per Joan lbert Amargós.
• Un cop més, va sonar la cançó insígnia dels jocs, Amics per sempre, cantada per Josep Carreras i Sarah Brightman.
• Primer l’espectacle del vaixell lluminós i després el pirotècnic van anar acompanyats pels 100 músics de la Banda Simfònica de Llíria, de la comunitat Valenciana, que interpretaven la música de Carles Santos.
• Res millor per acomiadar la gran festa de la clausura dels Jocs Olímpics que l’alegria de la rumba, la música popular més genuïna de Barcelona. Els grans cantants de la rumba amb Peret, el rei de la rumba, al capdavant, acompanyat dels grups Chipén, Los Amaya i Los Manolos, van interpretar tretze cançons conegudes amb el ritme apassionat de la rumba, finalitzant amb la cançó Gitana hechicera, mentre el públic i els esportistes ballaven plegats al terra de l’Estadi.