L’Àrea de la Diagonal va ser una de les quatre Àrees Olímpiques projectades urbanísticament per a la XXVa Olimpíada de Barcelona’92, i va ser encarregada als arquitectes Maria Rubert de Ventós i Oriol Clos. L’Àrea de la Diagonal va ser remodelada per a millorar-la com a porta d’entrada a Barcelona, interconnectant vies de comunicació amb els municipis veïns i les circumval·lacions viàries construïdes recentment en el temps com la Ronda de Dalt. D’entrada, aquesta Àrea aportava el major nombre d’equipaments esportius útils per les olimpíades com el Camp Nou i la resta d’equipaments blaugranes escollits, l’estadi del RCD Espanyol a Sarrià, el Club de Polo, i un bon nombre d’hotels de gamma alta.
Tot i no poder construir un recinte tancat per tota l’Àrea, ja que aquesta estava plenament inserida en la trama urbana, els carrers amples propis de la zona van possibilitar l’adequació de vies prioritàries per a l’organització i una mobilitat en general poc congestionada en els moments àlgids. Conjuntament amb l’Àrea de la Vall d’Hebron, aquestes dues àrees conformaven les anomenades Àrees Olímpiques de muntanya, mentre que la de Parc de Mar i Montjuïc eren les de la costa. La inversió total realitzada a l’Àrea de la Diagonal va ser de 33,3 milions d’euros ( 5.539 milions de pessetes d’aleshores).