Direct access to content

La concepció organitzativa de Barcelona’’92 va ser una innovació en la forma de preparar i executar uns Jocs Olímpics. Al llarg dels anys aquesta innovació ha pres un nom propi: el model Barcelona. Un dels factors principals d’’aquest model és que l’’organització sigui fonamentalment una iniciativa pública amb un fort protagonisme del municipi organitzador.

A més, el model està bàsicament orientat a fer servir el gran esdeveniment com un mecanisme de remodelació urbana integral, tant pel que fa a la millora d’’infraestructures com de la imatge nacional i internacional de la ciutat. La orientació municipalista de Barcelona’’92 va consistir en la creació del Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona’’92 (COOB’’92) com una societat anònima, la qual constava d’’una Assemblea com a màxim òrgan de representació, presidida per l’’Ajuntament de Barcelona, en associació (per odre d’’importància) amb el Comitè Olímpic Espanyol, l’’Estat, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Unió de Federacions Esportives Catalanes, i el Comitè Internacional Olímpic.

A partir de la seva constitució, el COOB’’92 contindria una comissió executiva, una comissió permanent, i un consell d’’administració específic per a l’’Olimpíada Cultural. El COOB’’92 seria l’’encarregat de gestionar i/o coordinar totes les actuacions relacionades amb la XXVa Olimpíada: execució d’’obres públiques, negociacions de drets televisius, relació amb el CIO i la Família Olímpica, etc.

Selecció de recursos

El model organitzatiu dels Jocs després de Barcelona’92

Felli, Gilbert (2002) : “El model organitzatiu dels Jocs després de Barcelona’92”, A Barcelona : l’herència dels Jocs : 1992-2002. Bellaterra : Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport, pàgs. 65-76.

Público y privado en la organización de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992

Malaret i García, Elisenda, 1958- (1993): Público y privado en la organización de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992. Madrid : Civitas. 8447002594

La organización de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92: un ejemplo de economía mixta o de sociedad pública-privada

Solé Tura, Jordi; Joan Subirats (1994): La organización de los Juegos Olímpicos de Barcelona’92: un ejemplo de economía mixta o de sociedad pública-privada. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB)

El marc polític de Barcelona’92

Molas, Isidre (1994): El marc polític de Barcelona’92. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB)

Estudi comparatiu dels models d’organització de les últimes seus olímpiques

Lloc web

Colomé, Gabriel (1992): Estudi comparatiu dels models d’organització de les últimes seus olímpiques. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics UAB.

Memoria oficial de los Juegos de la XXVa Olimpíada : Barcelona 1992. Vol. 2. Los medios : objetivos, recursos y escenarios

COOB’92 (1992): Memoria oficial de los Juegos de la XXV Olímpiada, Barcelona 1992. V. 2. Los medios : objetivos, recursos y escenarios. Barcelona : COOB’92.

Descárgate el documento completo. (PDF, 68 MB)

“El volumen que el lector tiene ahora en las manos refleja una de las vertientes más arduas del trabajo de organización de los Juegos: la definición precisa de los objetivos que había que alcanzar en cada
momento y la obtención de los medios y los recursos necesarios para llevarlos a cabo. De ello tratan los cuatro primeros capítulos, que repasan la historia interna del Comité Organizador Olímpico Barcelona’92 e informan de la trayectoria seguida para la obtención de los medios económicos y del personal adecuado para afrontar con todas la garantías el gran reto que tenía la ciudad.

El quinto capítulo detalla todos y cada uno de los cambios que se realizaron en las cuatro áreas olímpicas de Barcelona y en las subsedes para que cuarenta y tres instalaciones deportivas pudieran acoger las competiciones de veintiocho deportes. Tanto Barcelona como las subsedes ganaron algo más que unos cuantos escenarios temporales para la celebración de pruebas de alto nivel, ya que las obras se proyectaron con la finalidad de recuperar o crear equipamientos permanentes.

Por último, el sexto capítulo es el resumen del programa cultural que se desarrolló durante los cuatro años de la Olimpíada de Barcelona, antes de que se llevara a cabo, paralelamente a la celebración de los Juegos, el Festival Olímpico de las Artes.”

Fragmento extraído de la nota editorial al volumen, escrita por Roma Cuyàs i Sol, Director de la Memoria Oficial.

 

A l'arxiu

En l’Arxiu Municipal Contemporani podeu consultar la documentació administració administrativa i de gestió generada sobre aquest tema pel Comitè Olímpic Organitzador Barcelona’92, SA (COOB’92), Holding Olímpic SA (HOLSA), Anella Olímpica de Montjuïc SA (AOMSA), Vila Olímpica SA (VOSA) i l’Institut Municipal de Promoció Urbanística SA (IMPUSA).

Per més informació sobre aquest fons, consulta la guia de la col·lecció.

A la biblioteca

A les biblioteques dels centres d’estudi de la Fundació Barcelona Olímpica (FBO) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pots trobar la selecció de documents llistats, i altres materials bibliogràfics sobre el tema.

Si estàs interessat en conèixer amb més detall la nostra col·lecció olímpica, pots consultar el Catàleg col·lectiu de les universitats catalanes (fons UAB) o posar-te en contacte amb nosaltres per correu electrònic (fons FBO).

Jocs en imatges

Si estàs interessat en imatges dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona’92, el Servei d’Imatges de la Fundació Olímpica de Barcelona t’ajudarà a identificar les imatges que satisfacin les teves necessitats.

Des de la Fundació es gestiona l’arxiu oficial d’imatges dels Jocs de Barcelona’92. Pots posar-te en contacte amb ells per correu electrònic per obtenir més informació sobre els serveis proporcionats i la col·lecció d’imatges. En aquesta pàgina t’oferim una selecció d’imatges sobre l’esdeveniment.